Les persones amb la Síndrome d’Asperger són com se’ns presenten a les sèries de ficció?
Amb motiu de l’estrena a Netflix de la nova temporada de la sèrie Atypical, protagonitzada per un noi amb la Síndrome d’Asperger, el programa Nits de Radio d’Onda Cero ha entrevistat en Vicente Vinseiro per parlar d’aquest trastorn, dels esteriotips i de falsos mites.
Per a en Vicente, coordinador d’Educafriends a la Fundació Friends, els personatges de les sèries com Atypical o Big Band Theory, no serien el “prototip” de persona amb autisme, ja que l’espectre autista, com el seu nom indica abarca un ampli ventall. Però sí que presenta molt bé l’autisme com una “manera de ser”. S’ha de tenir molt clar, diu, que l’autisme és present en tot el seu dia a dia, a l’hora d’anar a comprar, a l’hora de treballar, a l’hora d’anar de festa, i també a l’hora de relacionar-se amb els altres.
El fet de mostrar el trastorn a través d’un personatge de ficció fent èmfasi en una sola característica, com passa amb els personatges de les sèries, pot tenir el risc de que s’associcii l’Asperger amb aquesta única característica, per exemple la superdotació.
A vegades s’exageren uns trets, en detriment d’altres que també hi són.
Una persona amb autisme com el Sheldon, diu en Vicente, pot existir perfectament, però el Sheldon és el Sheldon i no tothom és com ell. No tothom té superdotació. De fet, sí que solen tenir un interés molt elevat per una temática concreta, i això els converteix en experts. Però aixó no els ajuda amb altres aspectes més pràctics del dia a dia. Com veiem amb el Sheldon és un geni amb algunes coses però molt torpe en altres. Això pot passar, i s’ha d’anar una mica alerta.
Us animem a que escolteu l’entrevista sencera al següent enllaç, on es comenten també diferents aspectes i característiques de la Síndrome d’Asperger.