Close
Prelaboral

“Per què hi ha dones que porten el cabell recollit? “

Dos alumnes en pràctiques valoren la seva experiència a Friends

L’Armand i la Sam han fet pràctiques el passat mes d’octubre al PROI (servei prelaboral de la Fundació Friends). 80 hores de pràctiques del curs Curs Promoció i intervenció socioeducativa en persones amb discapacitat de la Fundació Pere Tarrés.

L’Armand té molta experiència professional en CETs  (Centre Especial de Treball) però volia ampliar la seva formació en autisme.

-Aquí he après que l’espectre autista és molt ampli, hi ha uns trets principals però cada persona és única. Tens una idea del que és l’autisme, però aquí t’adones que cada persona és un món.

Les persones amb autisme necessiten molta atenció. No es pot tenir una ratio molt gran.  A més, cal ser molt flexible. No oblidar-te de ningú. Qui no et demana atenció, no vol dir que no la necessiti. Has d’estar molt atent. Hi ha persones que no diuen res en tot el dia. En canvi, n’hi ha d’altres que no paren de cridar-te. Has d’aprendre a repartir-te.

“Qui no et demana atenció, no vol dir que no la necessiti.”

Una altra cosa que he après a Friends és que és molt important conèixer la persona. Intentar entendre-la. Sovint no és fàcil perquè tenen una manera de veure el món molt diferent. Abans que res, són persones, i aquí això es té molt en compte.

A vegades els costa expressar l’emoció que senten, i tu els has de donar la confiança o les eines perquè t’ho puguin explicar, o bé escrivint o bé pintant o bé amb l’ordinador. En comptes de verbalitzant, et pots comunicar d’altres maneres. Les emocions juguen un paper molt important. Són molt sensibles.

Les persones amb autisme són molt Armand Estengreagraïdes. Agraeixen que els escoltis, que els intentis entendre, encara que a vegades no ho aconsegueixis, però almenys has d’intentar-ho.

Què m’emporto de la meva experiència? Doncs moltes coses i cap en concret. Haver conegut cinc persones fantàstiques, i haver entès una mica més què és l’autisme.

 

 

I la Sam ens ha regalat aquest preciós text valorant la seva experiència a Friends.

-“Per què hi ha dones que porten el cabell recollit? És un pensament intrusiu sembrat a una persona amb la síndrome d’Asperger. El Panxo ho expressa amb un posat infinit i inquietant com una tempesta a cel obert. Crec que li agrada una cantant. Mirada dolça i somiadora. Quan arribi l’estiu, encara amb timidesa, el sol l’escalfarà.

La Fundació em demana que valori la meva experiència com a estudiant en pràctiques a l’entitat, qui sap si en senyal de solidaritat. Per acompanyar-los procuraré respondre plenament.

A les 7 en punt sona el despertador. Primer dia de pràctiques. Trec el cap per la finestra i miro el temps que fa. El meu destí és el Carrer Rosselló 330 de Barcelona.

Amb l’estómac buit, la motxilla a l’esquena i els estris necessaris per acomplir el meu objectiu, em dirigeixo a corre cuita cap a la Fundació.

Quina hora deu ser?

L’Ihsane m’orienta sobre el funcionament de l’entitat i la rutina de l’aula. Més tard dóna instruccions als alumnes. Agafeu un full i classifiqueu…

La Flor i l’Ada parlen de les seves coses fent-se un lloc al món. L´univers fictici d’en Harry Potter. Una societat encoberta i separada dins la qual la màgia és real, aquells que poden utilitzar-la viuen en un aïllament autoimposat, amagant les seves habilitats de la resta del món. Amigues per sempre.

Historietes… En fi, aniré al gra.

Els estereotips que la meva ignorància va crear sobre el TEA es van trencar el primer dia que vaig conèixer els alumnes del Proi. L’observació ha estat una eina fonamental.

Allí tots quiets, seriosos, somrients, sense recel perquè no tenen res a amagar, i al bell mig de tots ells, la tutora vetllant pels seus somnis, estimant i respectant les seves il·lusions.

Per mi ha estat un privilegi saber alguna cosa més sobre les persones amb la síndrome d´Asperger, sobretot pel fet de poder accedir a l’aprenentatge desde tan a prop i posar en pràctica alguns coneixements que vaig adquirir durant el curs. He tingut l’oportunitat d’experimentar vivències úniques de la mà de persones interessants que m’han aportat perspectives diferents de veure el món i interpretar-lo. Un codi que no dominava …

Gràcies a tots. Sou un gran equip.

Us trobaré a faltar.

Sam

Moltíssimes gràcies Sam i Armand per la vostra sensibilitat i la bona tasca que heu fet a la Fundació. També us trobarem a faltar.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.