Close
Marga Maldonado

“Us imagineu una escola racista? una escola masclista? La escola inclusiva és justícia, pura justícia!” Marga Maldonado, mestra especialista en comunicació i autisme

Entrevista a Marga Maldonado, voluntària del servei PROI de la Fundació Friends

Marga Maldonado és voluntària del servei prelaboral PROI on dóna les classes de comunicació. És experta en autisme i llenguatge.

En què consisteixen les classes de comunicació, Marga?

Consisteix en usar el llenguatge de manera funcional. Intentem integrar aquest aprenentatge dins els projectes que hi hagi en curs o qualsevol cosa que estiguem treballant com a grup.

Per exemple, ara estem treballant el projecte de St Jordi, i a les classes de llenguatge aprenem com ens comuniquem sobre el tema que estem treballant. Avui  hem escollit un nom, hem fet una previsió de les tasques que ens caldrà fer i després treballarem com explicar el projecte. També farem una pràctica sobre la comunicació cara al públic, per vendre els objectes de St Jordi en una paradeta. Fem simulacions de trucades telefòniques, d’agafar comandes, fem roll- playing, escrivim, etc. En definitiva posem la part de comunicació funcional a allò que s’estigui treballant a classe.

A què et dediques professionalment?

Sóc mestra. Treballo amb nens amb autisme des de infantil fins a principis de la ESO, en programes individuals d’anàlisi de la conducta, també des d’una visió molt funcional. Treballo tant a les escoles com amb particulars.

Com arribes a la Fundació Friends?

Vaig conèixer la Fundació Friends a través de la Clara Rodés, que al setembre passat em va proposar col·laborar en el projecte de formació pre-laboral a Friends per a joves amb autisme que estava a punt d’engegar. Em va encantar la idea perquè jo normalment treballo amb nens i a Friends treballaria amb adolescents i joves.

Crec que els professionals que treballem amb nens que tenen dificultats hauríem de tenir més visió de futur per saber cap a on volem anar. A vegades ens enredem amb objectius que no són funcionals. Cal treure-li més funcionalitat als aprenentatges que guiem. Ens hem de preguntar quan siguin joves, quan siguin adults, amb quines dificultats es poden trobar? Com puc ajudar-los jo des de que són petits? I vaig pensar que venir a Friends era una bona manera d’aprendre les necessitats dels joves i adults amb TEA. Així doncs, els aprenentatges que trec a Friends amb els adults els puc aplicar als nens i a la inversa.

Quant temps dediques a fer voluntariat?

Un matí a la setmana a Friends i també tres migdies en una escola amb projecte de petits.

O sigui que dediques moltes hores a voluntariat!

Totes les que puc! Jo tinc la meva feina, i en els forats lliures que puc aconseguir miro a veure què hi ha d’interessant i amb qui col·laborar.

“Ningú no ofereix el que ningú no pot pagar”.

Què és el que t’aporta fer de voluntària?

Penso que si poguéssim prescindir dels diners seríem més feliços tots. Jo treballo per a famílies amb nens amb dificultats, grans dificultats, i em dol l’ànima haver de presentar factures. Ho porto fatal. Puc alliberar-me d’això? Treballo molt més a gust. Si pogués fer més hores de voluntariat les faria, però hem de guanyar diners per viure perquè la vida està muntada així.

Com descriuries una persona amb autisme?

No n’hi ha dos d’iguals. Una persona amb autisme s’assembla a una altra amb autisme, com una sense autisme s’assembla a una altra sense autisme.

Per exemple, aquí al PROI tots tenen necessitats en l’àmbit de la comunicació. Però un pot necessitar inhibir resposta, perquè es mou massa per impuls i hi ha un excés de resposta; i a un altre potser li cal aixecar aquesta resposta que és insuficient. Té latència de resposta, triga massa a contestar i quan contesta ja ha perdut el torn i el fil de la conversa.

Tot això són dificultats en l’àrea de comunicació, però no s’assemblen les necessitats d’un i de l’altre. Són molt diferents.

En realitat, tots necessitem suport a la vida. I les persones amb autisme necessiten uns suports específics  ben dissenyats i ben pensats per a treure tot el profit que poden treure d’ells mateixos i de la vida i de la relació amb els altres.

I tu creus que actualment hi són aquests suports?

No, són molt escassos.

Fa molta tristesa pensar en l’escola perquè penso que a l’escola és on més abandonats estan. Els grups són grans, hi ha 25 alumnes i 1 mestre. A vegades sí que hi ha un suport però és un suport que no té formació per donar aprenentatges significatius. No hi ha temps per pensar què li convé més aprendre a aquell nen. Si és un nen que no té un sistema de comunicació, ningú té ni temps ni coneixements per ajudar-lo. Passen els anys i els nens te’ls trobes amb les mateixes condicions que fa 5 anys. Falten recursos ben dissenyats. Els mestres no donen l’abast.

I és una llàstima perquè és una personeta que podria tirar endavant molt si tingués els suports que necessita.

Les famílies busquen llavors aquests suports fora de l’escola?

Sí, les famílies que tenen més recursos o les que entenen la necessitat busquen els suports. El que passa és que hi ha famílies que tenen els recursos però no veuen la necessitat, perquè ningú no els ha explicat que si es treballen segons quines coses hi haurà un aprenentatge significatiu. A vegades es conformen, es resignen, i el porten a una escola d’educació especial.

Vols dir que a més a més falta informació?

Falta informació, falten professionals que treballin de manera profitosa i falten diners per preparar i pagar aquests professionals. També falta millorar l’engranatge entre els sistemes privats i els públics, i la integració entre els professionals, la família i l’escola.

També manca informació a les famílies, conscienciació a l’escola, i a tothom en general.

En els anys que fa que et dediques a l’autisme, has notat evolució?

Molt poca. Hem entrat en la crisi també i ha fet molt mal. Tot el que funciona amb recursos públics s’ha paralitzat o ha fet passos endarrere. Els recursos privats de les famílies igual. No aconseguim tirar endavant.

No obstant, cada vegada els professionals tenen més formació i hi ha més divulgació. Però jo em trobo amb famílies que em pregunten, això on ho he d’aconseguir? Doncs no en tinc ni idea. Ningú no ofereix allò que ningú no pot pagar.

Com veus el futur?

Complicat. Si miro països on funcionen més bé les coses, veig que són països que tenen una altra visió del món. A Anglaterra i a EEUU hi ha una quantitat de recursos dedicats a l’autisme impressionants, i també a països més propers, com França, hi ha coses molt ben fetes.

Quina és la teva formació?

Jo, de fet, sóc filòloga. Vaig fer un màster d’Anàlisi de la conducta aplicada a l’autisme, molt específic d’autisme però poc integrable a la vida real, a les escoles, a les famílies, …  Abans havia fet un màster d’Ensenyament del llenguatge però per a persones amb dificultat no funcionava en absolut. L’últim que vaig fer va ser Suports per a la inclusió educativa i social, i aquest toca molt la realitat, però potser massa perquè la realitat és molt trista. Llavors intento usar totes les eines que tinc, agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, juntament amb la meva experiència.

El que segur he après és que no hi ha res que funcioni de manera absoluta. Tot té limitacions. S’ha d’individualitzar molt la intervenció. De fet, avui dia la teoria de l’educació ordinària és la individualització. És la tendència però no s’aplica del tot. Un mestre a l’aula té molta diversitat. Hi ha molts bons mestres que fan les classes molt xules, treballant per projectes, per serveis, etc.. Però si hi ha un nen a una classe de primària que no té llenguatge, la pedagogia pot ser molt xula, però l’aprofitarà ben poc.

Què opines doncs de l’escola inclusiva?

L’escola inclusiva és justícia, pura justícia! Ens imaginem una escola masclista? Una escola racista? Com podem pensar en una escola que no sigui inclusiva? El que passa és que la realitat, el que tenim, tindrà el nom, tindrà la voluntat, tindrà l’objectiu… però si no tenim suports no es pot fer inclusió. I no tenim suports.

L’escola inclusiva és com la democràcia. La democràcia funciona? Potser avui dia pensaríem que no funciona, però és imprescindible! De l’escola inclusiva també pots pensar que no funciona, però no en podem renunciar!

Deixa un comentari